Resum 2020: Arreglant errors de les primeres proves


 
 

Bon dia!

Tornem amb un nou episodi del resum de l’any passat (2020).

A l’anterior vàrem entrar en detall en el contingut de les proves d’accés del TD1 de senderisme. En què consistien i com les mesures que se’n van prendre a raó de la situació que hem tingut aquest any amb la covid.

En aquest post, recordarem els problemes que em van sorgir a les proves d’accés del gener, com els vaig solucionar, i com em vaig preparar per a aquesta.
També, com en l’altre post, faré comentaris respecte a tips o coses a tenir en compte si heu de fer algú de vosaltres aquestes proves d’accés en algun moment.

Problema 1: Alimentació i hidratació

El tema de l’alimentació era bàsic que el canvies.

Portava molt de pes extra, i una de les coses que havia de modificar era la meva alimentació en ruta.

Al gener, vaig portar el que normalment porto en una ruta de muntanya, que bàsicament és un entrepà i una fruita. El gener també vaig portar galetes i un Cacaolat com a premi per acabar la prova (que fixeu-vos el destí que al final ni mel vaig prendre).

Aquest cop ho havia de fer diferent, i un dels canvis que vaig per es substituir tot allò que portava per uns gels de glucosa i una barreta. Vaig provar aquests canvis en algun entrenament / sortida per a comprovar que no m’originessin problemes gàstrics i el meu estómac ho tolerés bé, i no va haver-hi cap problema.

Havia de tenir en compte també la duració de la prova. Gairebé (com comento més endavant) hi havia reduït el temps bastant, i no em faria falta tant menjar. La motxilla no es pot preparar amb la panxa buida, ja que al final, si ho fas així, portaràs més menjar del realment necessari.

Pel que fa a la hidratació, també el vaig canviar, i en comptes de portar cantimplora, la vaig canviar per una bossa d’hidratació (tipus camelback). Aquest canvi era també prou important a realitzar. Mai a la muntanya (fins ara) m’he hidratat correctament. El fet d’haver de parar cada cop que volia beure feia que no begués prou i molts cops acabava inclús amb mal de cap, per culpa de la deshidratació.

Aquest canvi suposava una gran avantatge, ja que només he d’agafar el tub i beure i oblidar-me desprès. No he de parar.

NOTA: Com vaig normalment amb la gosseta a la muntanya, el camelback també va bé perquè pugui beure sense haver de treure cap bol.

Problema 2: Manca d’entrenament físic

L’entrenament físic era un altre dels pilars que havia de tenir en compte i el tenia molt present.

Vaig plantejar-me un entrenament per a poder assolir l’objectiu que tenia davant, una sèrie d’objectius de desnivell positiu setmanal. A la prova de gener vaig anar pràcticament que feia una sortida o dos a la muntanya al mes, feia temps que no feia res. Aquest fet va passar-me factura.

Aquest entrenament que m’havia proposat va anar canviant al llarg dels mesos. Les mesures, les fases que dictava el govern i el cansament acumulat que portava feia que els objectius de desnivell que em vaig marcar no els pogués aconseguir (igual era més optimista del compte).

Sí que havia estat entrenant més, mai no havia seguit tant un pla d’entrenament, i vaig tenir unes setmanes més fortes i altres que no tenia ganes d’entrenar. Però al llarg de l’any, i canviant els mètodes per encarar l’entrenament i intentant trobar els motius per els quals deixava d’entrenar, he pogut seguir una rutina, i encara que estic fent menys hores del que m’agradaria, estic essent constant.

Tornaré al tema, que perdo el fil.

A part d’intentar complir el desnivell, també em vaig marcar al calendari uns dies per a fer tests, per saber en quin estat de forma estava i si anava curt o anava bé.

Una altra cosa que vaig fer servir en els entrenaments era un pulsòmetre que tenia per casa, una mica vell, que em va ajudar a treballar més en zones aeròbiques i mantenir-me entre les 122-150 pulsacions. Aquest era el rang que havia d’entrenar i el pulsòmetre em va ajudar a treballar allà. Abans el pols se’m disparava als entrenaments de desnivell, i ara ja el tinc controlat. El fet que se’m disparés el pols feia que m’esgotés més de pressa, i ara, encara que depenent de quin tros del recorregut vagi més lent, puc no parar per recobrar l’alè i en global vaig més ràpid.

Ara mateix (més de 6 mesos desprès) estic en millor forma que mai. He continuat fent test i això m’ha demostrat que la metodologia d’entrenaments que vaig adoptar, i haver aconseguit ésser constant al llarg del temps, ha donat els seus fruits.

Problema 3: El pes de la motxilla

Per últim, una de les últimes coses que havia de replantejar-me era el pes de la motxilla.

Aquest era un dels altres factors que em van impedir completar amb èxit la prova d’accés al gener. I és que portava 17kg a l’esquena!!

Però per aquest cop ja vaig aprendre i vaig ser conservador amb el pes. Em vaig ajustar al que demanaven a la prova (10 kg + 2 L d’aigua i menjar), així que és això el que vaig portar 12,25 kg, ni més ni menys.

S’ha de dir, com escriuré en un altre article, que el pes no va ser el que em va fer no superar la prova. A l’hora de la veritat, hauré de portar més pes a la motxilla, i el fet que la motxilla pesi molt no serà una excusa per anar lent. Si la motxilla pesa i vaig lent vol dir que he d’entrenar més, no que hagi de treure coses.

NOTA: Per aquesta prova que no fa falta material, o per sortides d’un dia, sí que aniràs amb menys pes. Però si continues en el món de la muntanya, veuràs un dia, que per molt minimalista que preparis la motxilla. Depenent de l’activitat que vagis a fer i dels dies que estiguis fent-la, aquesta motxilla superarà de llarg els 10 kg de pes. I això significa que has d’estar preparat per a carregar tot aquest pes i no arribar arrossegan-te a peu de via, o que al dia següent puguis moure les cames i afrontar un altre dia de ruta intens.

Dia de la prova

Vaig arribar a la prova amb les cames cansades, però tranquil perquè era conscient que tenia temps de sobres per a completar la prova. El meu estat de forma havia millorat molt.

Vaig completar els 1000 m d+ en 3 h justes, que ja era el temps que havia calculat en els tests que havia fet.

La nutrició i la hidratació va anar com l’havia programat sense sorpreses i vàrem tenir sort que el circuit anava la major part del temps per bosc i no ens va molestar molt el sol.

Has portat algun cop més pes del compte en la motxilla? Has fet proves d’accés o has anat a la muntanya i t’has trobat amb algun d’aquests problemes que vaig patir jo? Has trobat útil l’article?

Sigues lliure de fer-m’ho saber als comentaris!

Ens llegim!

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *